Plaça Constitució, 1 07701 Maó · 971 36 98 00 · alcaldia@ajmao.org
         
 
 
 
Ajuntament Administració municipal Turisme Seu electrònica Cambiar idioma al aleman

PR-Me 1: Dalt Sant Joan - Alcaidús

  • Portada
  • plànol

CARACTERÍSTIQUES DEL RECORREGUT

 

  • Aparcament públic a l'inici del recorregut (sector de Sant Joan - c/ Fornells, de Maó)
  • Longitud del recorregut: 7,80 Km, aprox.
  • Desnivell:
    • Inici del sender i zona baixa de sant Joan: aprox. 40 m. (descens)
    • Zona de sa Font d’en Simó – ctra. de Ciutadella: aprox. 40 m.(ascens).
    • Resta del sender: Sector pla sense desnivells a destacar.
  • Temps del recorregut: 2 – 3 hores (en funció del ritme)

MONUMENTS QUE VISITAU DURANT EL RECORREGUT 
  • Monument de Richard Kane (fora del recorregut)
  • Ermita de sant Joan des Vergers
  • Alzinar d’Alfavara
  • Font d’en Simó
  • Talatí de dalt
  • Basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló (fora del recorregut)
  • Talaiot de Torellonet Vell (fora del recorregut)
  • Algendar

RECOMANACIONS
  • El recorregut no disposa de cap punt de recollida d’escombraries. Recomanam que guardeu totes les restes fins que pugueu trobar un punt de recollida fora del recorregut. Així aconseguirem mantenir intacte l'entorn.
  • Portar aigua, aliment i protecció solar.
  • Roba i calçat còmodes.
     

AvisPUNTS NEGRES
Els encreuaments del recorregut amb la via de Ronda, que descendeix al port des del polígon industrial, i amb la carretera de Ciutadella, a la zona de Son Petit, són dos punts on el sentit comú i la responsabilitat ens han d'ajudar a travessar les calçades, amb atenció al dens trànsit rodat. En aquests dos punts concrets del recorregut heu de vigilar i controlar especialment els fillets que us acompanyin.


Dalt Sant Joan - Alcaidús
Començarem el recorregut per aquest sender al carrer de Fornells, al costat de l’escoleta Magdalena Humbert. Allà trobam l'inici del camí de Dalt de Sant Joan, antiga comunicació de la ciutat amb la zona d'horts que envolta l'ermita de sant Joan. El camí, passada la sínia des Barranc, fa una costa, que encara conserva en molt bon estat el seu vell empedrat. Després, travessat per la moderna via de Ronda, el camí segueix el seu recorregut en un tram de baixada, on trobareu diversos miradors amb unes vistes immillorables sobre la zona dels vergers, amb la muntanya del Toro al fons; també podreu observar el modern camp eòlic de Milà, amb els seus omnipresents molins de vent.

Aquest camí acaba en una placeta, on trobarem l'ermita de sant Joan, fundada, segons la tradició, pel rei Alfons III d'Aragó. És un lloc de confluència de camins, assenyalat per quatre grans plataners amb un gran safareig al costat, que proporciona l'aigua a l'Estació Naval. Podem seguir cap al sud pel camí d’Alfavara, que discorre pel barranc del mateix nom, en un recorregut secundari en ascens, de gran bellesa -amb alguns trams empedrats-, que ens durà fins a la carretera de Ciutadella.

Continuant el recorregut principal, i prenent la direcció cap a la part inferior de la plaça, trobam, a l’esquerra, el camí de Baix de Sant Joan, que comunica amb la rica zona agrícola dels vergers, fins que conclou, passat el pont del torrent del Gorg, en el camí de sa Font d’en Simó. Aquest nou camí comença a la carretera de Fornells, prop d'on es troba el monument al governador anglès Richard Kane, construït l'any 1801 i traslladat al lloc actual l’any 1991.

El camí de a Font d’en Simó voreja el torrent i també serveix d'entrada a nombrosos vergers. Té una desviació cap al nord, denominada camí d’en Ceba, un vestigi de l'antiga comunicació amb el sector de Favàritx, que ara acaba a la carretera de Fornells. Seguint cap a la font, el camí travessa un altre pont sobre el torrent, on acaba el tram asfaltat apte per als vehicles. Continua després al peu dels alts penyals del bosc d'alzines d’Alfavara, en un tram ombrejat per l'arbrat que ens condueix fins a la placeta on trobarem la coneguda font d’en Simó, avui pràcticament en desús, per desgràcia. La font està formada per una cavitat -a la qual es baixa per uns escalons-, que dóna origen a una síquia subterrània.

La placeta de la font torna a ser un lloc de confluència de camins. El sender contínua cap al sud, seguint un altre tram de barranc en pujada cap a la carretera de Ciutadella, que discorre a través d'abundant vegetació; és un trajecte molt atractiu. Aquesta part del camí conserva en algunes zones l'antic empedrat, en molt bon estat. Acaba a la casa de Son Petit, a partir d'on, travessant la carretera general, arribarem al camí Vell d’Alaior, que ens conduirà cap al poblat prehistòric de Talatí de Dalt.

Abans d'arribar a aquest poblat, i just després de creuar sota el pont de la carretera que ens du a l'aeroport, trobam un desviament cap al sud, el camí de Torelló. A més de ser el camí que uneix els dos senders homologats del municipi, també hi trobam una zona molt rica en jaciments prehistòrics, que mereix una passejada per acostar-nos a conèixer-los. Ens referim al jaciment arqueològic de Torellonet Vell i a la basílica paleocristiana des Fornàs de Torelló. El jaciment de Torellonet Vell té un talaiot amb un gran finestral a la part superior i unes dimensions que el fan espectacular. D’altra banda, la basílica paleocristiana des Fornàs des de Torelló conserva el mosaic del original, amb belles representacions d'animals i vegetació, entre d’altres elements decoratius.

El recorregut del sender, passat el desviament del camí de Torelló, contínua pel camí Vell d’Alaior i la seva prolongació del camí de Talatí. El primer té alguns trams empedrats o picats a la mateixa roca i el segon ens condueix a l'interessant poblat prehistòric de Talatí de Dalt. Aquest assentament humà, datat en època talaiòtica (aprox. 1400 aC), es caracteritza per disposar de tots els exemples de monuments arquitectònics característics del període. El visitant es pot maravellar amb els seus imponents talaiots, l’antiga muralla de defensa, o les inimaginables cases talaiòtiques. Destaca especialment el seu recinte de taula, que presenta la particularitat de tenir una pilastra adossada que, probablement, va caure de manera accidental, però que fa la sensació de ser un suport que la sustenta des d'èpoques ancestrals.

Continuant cap a l'oest pel sender des del poblat Talatí de Dalt, al final del camí de Talatí trobam la petita agrupació de cases d’Algendar, amb bons exemples de l'arquitectura tradicional del camp menorquí. Seguint el sender cap al nord pel camí d’Algendar, arribam fins al terme municipal d'Alaior, on podeu continuar el recorregut pels camins rurals de les terres alaiorenques, a través de la zona d’Alcaidús.